El passat mes d’agost, 10 de les usuàries dels Pisos terapèutics i del Centre de dia de l’Hospitalet de Llobregat van participar en un estudi que està fent l’UNAD (Red de Atención a las Adicciones) juntament amb la Universitat de Salamanca, i que té com a objectiu la creació d’un observatori de violències masclistes pels casos de dones amb addiccions. En concret, aquestes deu dones van ser entrevistades en profunditat per dues professionals del projecte, amb la finalitat de conèixer millor quina és la realitat de les persones que han patit violència de gènere, per tal de crear un protocol que ajudi a la detecció precoç, a la identificació dels factors de risc i que millori l’atenció en aquests casos.
Per a les responsables d’aquesta investigació resultava “imprescindible” recollir l’experiència directa de dones amb problema d’addiccions i que han sigut víctimes de violència de gènere. I alhora, volien comptar amb les veus dels professionals que atenen aquests casos. Per aquest motiu van decidir establir una col·laboració de l’AAT, que disposa d’uns serveis exclusius per a dones. I és que l’associació té com a un dels seus principals valors la perspectiva de gènere en el disseny dels programes, ja que quan s’atén a una persona amb problemàtica addictiva, l’abordatge no se centra només en l’addicció i en l’entorn que envolta, sinó que es parteix de la comprensió dels condicionants i l’anàlisi del context en què s’ha produït per tal de poder incidir en els múltiples factors causants d’aquesta.
AAT treballa amb homes i dones separadament
La manera de treballar de l’AAT vers la violència de gènere té, des de fa anys, l’objectiu d’incidir sobre les víctimes, però també des del treball de conscienciació dels homes. Perquè el problema de la violència en l’àmbit de les relacions sexo afectives no s’erradica tractant les persones perjudicades sinó intervenint sobre els possibles victimaris. “Cal un canvi social en aquest sentit”, assegura Luciana Sillman, que és membre de l’equip tècnic de l’AAT i exerceix com a psicoterapeuta responsable dels grups de treball sobre violència de gènere i dependència emocional que setmanalment es duen a terme amb les usuàries dels pisos terapèutics de l’Hospitalet i els usuaris de la comunitat terapèutica d’Igualada..
Hi ha estudis que afirmen que el 60% de les dones amb problema d’addiccions han patit violència de gènere. D’altres, augmenten el percentatge de dones afectades per addiccions i violència fins al 70%, una xifra que continua quedant curta segons els professionals que cada dia treballen a la primera línia dins el sector. La qüestió és que moltes de les violències dins la parella sovint no són identificades perquè certes conductes s’han arribat a normalitzar i inclús justificar a causa de la mateixa addicció.
Luciana Sillman: “Sembla que si no t’han donat una pallissa no han abusat de tu”
“És molt habitual que les dones que pateixen addiccions hagin patit violència, tant en l’àmbit de la parella o en l’àmbit de la seva vida addictiva, però sembla que si no t’han donat una pallissa no han abusat de tu”, detalla Luciana Sillman. Malgrat això, existeixen violències igual de perjudicials per a les persones com la violència econòmica (control dels diners), la violència psicològica (mitjançant la manipulació emocional i/o la violència verbal) o fins i tot la violència vicària (quan s’exerceix la violència a través els fills amb l’objectiu de danyar a les mares).
Alhora, convé no oblidar-se de la violència institucional que han patit moltes dones amb addicció quan se’ls ha negat l’accés a dispositius degut a la seva problemàtica o quan s’ha intervingut de forma desproporcionada i castigadora vers la seva maternitat, un greuge important si es compara amb les mesures preses en alguns casos d’homes consumidors. Per això, gran part de la teràpia amb perspectiva de gènere se centra en la identificació i reconeixement de les diferents formes de violència que existeixen.
La mirada en clau de gènere parteix de la premissa que vivim en una societat androcèntrica on impera el patriarcat. I, per tant, les addiccions i les violències s’ha d’abordar entenent com ens hem construït: a quins mandats obeïm i quins son els nostres condicionants. Resulta imprescindible conèixer com s’ha desenvolupat la persona tractada, com són les seves relacions, les dinàmiques familiars i els rols assumits al llarg de la seva vida.
La deconstrucció de la ‘dona submissa’ i l’home poderós
Per això, en el cas de la intervenció amb dones, es comença fent una primera aproximació per situar-les en context i emmarcar-les en la cultura patriarcal, on sovint tenen assignat el rol de cuidadora i on també són posades en una situació d’objecte (cosificació de la dona) com a “eina” per a la satisfacció de les seves parelles. “Treballem per la deconstrucció del rol de la dona submisa, controlada i que accepta les violències. L’objectiu és empoderar les dones i oferir eines perquè puguin canviar el rol que la societat els ha imposat a través de processos de control subtils i complexes, com poden ser les relacions, l’educació, la família o la religió”, explica Luciana Sillman. “És essencial entendre que moltes dones consumeixen per evadir-se i per poder sostenir relacions molt doloroses, o inclús per aguantar el dia a dia d’una situació de maltractament o violència”, argumenta.
Amb els homes, en canvi, la intervenció se centra en fomentar una anàlisi crítica de la construcció del rol masculí dins la societat actual per ajudar-los a identificar, entendre i reconèixer els rols de poder sobre la dona. Un altre aspecte important és ajudar-los en la gestió de les emocions, les frustracions i la sensació d’abandonament, que sovint se’ls ha negat. I es posa l’accent, entre altres qüestions importants, al respecte cap a la dona com a subjecte de ple dret, a la desmitificació de les relacions romàntiques o a eliminar el concepte que les dones són de propietat masculina o que han de complir un rol determinat.
El compromís de l’AAT amb la tasca de conscienciació i reeducació d’aquestes conductes és absolut. I per això, l’entitat participa en la Comissió de Gènere de la Federació Catalana de Drogues (FCD). També manté el compromís professional d’estar en un constant exercici per a no caure en la reproducció de micro violències, siguin institucionals o mitjançant la imposició subtil de models de vida relacionats amb la biopolítica imperativa de la nostra societat.
A més, l’any 2021,
tots els professionals de l’associació vam rebre una formació sobre l’abordatge
de la violència masclista en l’àmbit de la parella. Un curs que van impartir els
professionals de l’Associació Conexus, entitat dedicada a l’atenció, formació i
la investigació psicosocial, i que va
incloure dos apartats: un de mirada general dirigit a tots els professionals de
l’entitat, i un altre d’específic per als professionals de cada centre, incidint de forma diferenciada
sobre la intervenció en els homes i la intervenció els les dones.