“Ballar em traurà de la droga?” és el que més em pregunten quan comencen les sessions. ”De què em servirà?”. Poc a poc van entenen els beneficis, encara que només sigui el de sentir-se millor quan s’acaba la sessió. A les persones que ens agrada ballar, sabem que alliberem tensions, superem alguns complexes, ens sentim més lliures i tenim emocions positives quan ho practiquem. A més, tots sabem que les nostres emocions estan estretament lligades al moviment i al cos: saltem d’alegria, tremolem de por, donem cops de peu de ràbia, ens posem vermells de vergonya…
La Dansa Moviment Teràpia (DMT) fa ús d’aquesta connexió emoció-moviment per ajudar a resoldre els conflictes i el malestar emocional. Es una teràpia creativa que es fonamenta amb el fet que tot moviment corporal pot produir canvis a nivell cognitiu i en l’estat emocional. Per tant, la ment i el cos és un tot estretament relacionat que ens permet un treball psicoterapèutic utilitzant com a canal de connexió i expressió el moviment i l’expressió corporal.
Treballar la consciència corporal
Les persones que han estat durant un temps “adormides” pels efectes de l‘alcohol i les drogues tenen febles i confuses percepcions de l’estat del seu cos, i quan aquest comença a despertar apareixen en molts casos dolor o estranyesa de la sensacions que es viuen. En aquests casos, el cos és la font del dolor, i les sensacions que d’ell es reben no són agradables.
El cos parla de dolor, d’incomoditat. Un cos que grinyola pel seu mal funcionament. No ha estat capaç de desenvolupar-se establint les connexions necessàries de simbolització. Saber distingir les emocions com la tristesa, el dolor o la pena suposa estar dotat d’eines simbòliques de precisió i implica també haver-se discriminat de les altres. Quan les emocions no es poden percebre en el pla mental, les vivències corporals són punyents i tot és viscut com un dolor físic. La droga pot ser el tractament que es prescriu un mateix per intentar pal·liar aquest dolor. L’angoixa que apareix té forts components somàtics i en ocasions, difícil de suportar.
Des de la DMT podem ajudar a cosir les connexions necessàries per millorar la consciència corporal que la persona té. Observem el cos despertant amb el moviment i anem identificant les sensacions que apareixen. Experimentant diferents maneres de sentir-nos en un espai contenidor i de confiança podem calmar la por a sentir-se inundat per les sensacions i emocions i aprendre a regular-les. Hem de tenir en compte que tenir un major coneixement de les sensacions facilita una major consciencia dels estats emotius.
Introduïm exercicis de tècniques que ens ajuden a millorar la consciència corporal com la relaxació, respiració, mètode Feldenkrais, Mindfulness o Atenció plena, Gimnàstica conscient i Tècnica de Regulació Emocional.
Parlar amb moviment i expressió corporal
Entenem la ment-cos com un tot que ens proveeix de diferents mitjans per relacionar-nos, comunicar-nos amb l‘entorn. Un d’ells és el moviment, l’expressió del cos. El moviment marca el començament de la vida i és anterior al llenguatge i al pensament. No podem deixar de comunicar a través del cos. El cos, les nostres postures, expressions, com, quan, cap a on i per què ens movem, expressen les nostres sensacions, emocions i pensaments; en definitiva, la història de la nostra vida.
La DMT treballa amb el cos com a font d’informació i curació. L’expressió del cos, el moviment, ens remet a experiències sensorials i emocionals en ocasions difícilment accessibles, ja que no poden ser recuperades i explicades des del pensament. Ens interessa què motiva el moviment i quines sensacions i emocions ens genera. Què sentim amb moviment i el sentit d’ aquest moviment.
En el col·lectiu de persones amb addiccions ens trobem amb molta por a mostrar-se, a ser rebutjats, a perdre el control, que es tradueix en bloquejos i tensions al cos que limiten el moviment i l’expressió. La majoria de les vegades, quan els preguntem com es senten veiem que el que diuen verbalment no es correspon al que el seus cos i moviment ens indica. La intervenció terapèutica psicomotora es fa a partir del que el cos ens indica, i és una via directa de desbloqueig de pensaments i emocions que estan continguts en tensions musculars responsables de la rigidesa corporal.
Una de les principals eines en DMT és la utilització d‘imatges, metàfores i símbols que sorgeixen del moviment. El moviment com a metàfora ens permet prendre distància i poder expressar i comunicar de forma indirecta, menys agressiva, més clara i sincera en persones amb dificultats d’expressar verbalment el conflicte. Expressem amb el cos allò que és molt difícil expressar amb les paraules. Podem moure’ns com un lleó, una papallona, explotar com una olla a pressió, aguantar pes com una columna, fluir com una fulla caient…. Quan els pensaments estan confusos, la metàfora pot donar-los força i direcció, i fer de màscara per expressar allò que resulta dolorós.
La relació amb els altres o el grup
Dins el grup hi trobem una tendència a l’aïllament, desconfiança, dificultat per mantenir els límits corporals, l’espai personal, i falta d’empatia. És important establir vincles amb l’altre per anar reforçant la confiança i combatre la por a la proximitat i la por al rebuig que normalment situa a la persona en situació d’aïllament i solitud. Al treballar amb el moviment s’estableixen connexions des del corporal i tangible, de manera que entren en joc altres canals sensorials i perceptius propiciant una experiència vivencial i reveladora.
Des de la DMT treballem amb l’empatia kinestèsica, utilitzem el que anomenem emmirallament empàtic, comprendre amb el moviment del propi cos l’experiència de l’altre. Les investigacions de la neurociència sobre les neurones mirall ens confirmen les arrels orgàniques de la empatia, altres investigacions posen de manifest el que ja havien comprovat en la seva pràctica les pioneres de la DMT, avaluar i imitar els moviments del cos i el rostre de les persones possibilita sentir internament el que altres senten. Comprenem intuïtivament els afectes de l’altre en una relació a través del moviment, sons i contactes. Quan succeeix aquest entonament és quan podem entendre i ens sentim entesos per l’altre. Quan més empàtics som, més capaços de veure les semblances entre nosaltres i comprendre i tolerar millor les diferències.
Un altre element important, que potencia la capacitat d’empatitzar és el ritme. Moure’s al ritme de la música en grup implica fer el mateix al mateix moment, el que ens ajuda a sentir-nos semblants i propers entre nosaltres. El ritme de la música facilita estructurar i organitzar el moviment, que ens ajudarà a centrar els pensaments i emocions, permetent una millor integració en el grup, cohesió grupal, sensació de confiança i seguretat.
Per últim, i no menys important, és el joc. Sentiments contraris de malestar o por solen dificultar la capacitat de jugar. Si la seguretat es veu amenaçada el joc finalitza, i si l’amenaça es perllonga, desapareix la capacitat de jugar. La incapacitat de jugar té conseqüències afeblidores: tendències a l’aïllament que impedeixen el contacte i desenvolupament normal. Per tant, jugar i divertir-se ens permet afegir sensacions i imatges positives de la nostre relació amb els demés, permet reconstruir l’espai de les relacions interpersonals, suposa una porta a la llibertat ja que ens ajuda a expressar o alleujar el dolor, i a la vegada ens permet provar i experimentar noves maneres de sentir-nos i mostrar-nos davant del grup.
Anàlisi del moviment
L’anàlisi del moviment utilitzat en DMT és el sistema creat per la psicoanalista i doctora J. Kestemberg i el seu equip, per l’anotació, classificació i interpretació dels patrons de moviment. És a dir, el tipus de moviments que estem habituats a fer. Kestemberg va partir d’uns estudis basats en els factors de moviment identificats per Rudolf Laban, precursor de la dansa moderna alemanya, relacionant-los amb el sistema d’interpretació de la metapsicologia psicoanalítica introduïda per Anna Freud. L’anàlisi conté nou categories de moviment que presenten dues línies evolutives. La primera descriu l’expressió en moviment de necessitats internes, emocions i afectes, i la segona se centra en les relacions del subjecte observat amb altres persones i amb els objectes.
Els resultats dels estudis de l’anàlisi estableixen una relació entre el domini de patrons específics de moviment amb les etapes de desenvolupament i amb diverses funcions psicològiques. Com a terapeutes, utilitzem aspectes d’aquest anàlisi que ens són útils pel diagnòstic i planificació del tractament, que té com objectiu detectar restriccions de patrons de moviment, bloquejos i fixacions. Ens proporciona una forma sistemàtica de diferenciar el repertori de moviments d’una persona i relacionar-lo amb experiències psicològiques per oferir una estratègia del tractament a seguir.
Un exemple és la dificultat de regular el flux de manera gradual que ens trobem a les sessions amb persones amb problemes d’addicció. El flux de moviments expressa les qualitats de les emocions i quin control o regulació tenim sobre l’expressió de les necessitats. La nostre musculatura es contrau o es relaxa segons l’activitat que estem fent i també segons el que estem sentint. Majoritàriament en les sessions, sobretot a l’inici, ens movem amb un flux contingut, que expressa sentiments de protecció acompanyat d’emocions com la por i ansietat. Quan tenim una alta intensitat de contenció, el moviment es bloqueja com a resposta de la sensació de perill i inseguretat, i en molts casos per reprimir emocions molt fortes i que es consideren perilloses com la ira.
Quan hi ha una dificultat per connectar amb aquestes emocions i expressar-les verbalment, podem treballar proposant moviments compartits que impliquen un canvi gradual del flux del moviment. Ajudant així a reduir les tensions i bloquejos corporals, que tindrà efectes alliberadors i una conseqüència directa en la disminució de la intensitat de les emocions negatives que produïen la rigidesa en el moviment.
La creativitat per curar ferides
El procés creatiu és reconegut com curatiu i és un dels pilars més importants de les teràpies creatives. Podem crear moviments, danses, poesies, pintures, escultures, diferents tipus d‘obres, jugar creant, utilitzant diferents nivells d’elaboració.
Per al poeta indi R.Tagore, crear és no plorar pel que s‘ha perdut i se sap irreparable, és reemplaçar-ho per una obra, que al construir-la, un es reconstrueix a si mateix. En el procés creador, la persona recupera imatges, sensacions, allò inconscient que es manté amagat, i l’integra en la seva obra, reconstruint i donant-li un sentit per a ella. D’aquesta manera, emocions difícils d’acceptar poden ser tolerades al ser representats per la via artística.
Els processos creatius, basats en el moviment o d’un altre tipus, contenen i reconfiguren l’anhel addictiu en incrementar la capacitat de la persona d’accedir al poder creatiu per cobrir les necessitats emocionals en lloc de dependre de substàncies per proporcionar-se una experiència induïda externament. A més, realitzant actes o obres creatives, la persona se sent part del la seva evolució en el tractament i capaç d’oferir quelcom seu als altres.
Tenint en compte que conviuen durant el tractament en un espai molt normatiu, en un context d’exclusió i institucionalitzat, és molt positiu que dins d’un entorn terapèutic es practiqui i es valori l’espontaneïtat, la improvisació i la originalitat dels seus moviments.
A mida que avança el tractament, les persones van entenen els beneficis que els produeix assistir a les sessions de DMT. Començar a acceptar el seu cos i el seu moviment els genera més confiança amb elles mateixes. Els permet relacionar-se amb el grup no només a nivell verbal, i anar incorporant records, imatges, sensacions i emocions, d’aquestes relacions, més autèntiques i positives.
La DMT possibilita la integració del cos en el procés de rehabilitació posant l’èmfasi on les teràpies verbals no arriben: a reconèixer i tolerar les sensacions corporals, i a ser conscients del moviment i l’expressió de les emocions. Com a professionals, treballem amb persones i inevitablement ens relacionarem des d’allò corporal, encara que sigui de manera inconscient, i per tant hem de reconèixer la importància de no excloure el cos i el moviment en els tractaments de rehabilitació. És necessari obrir la mirada, donar les eines i l’espai a diferents i diverses maneres d’expressar-se i de relacionar-se amb l’entorn.
Des de fa més de deu anys que treballo a la Associació d’Acollida i Acció Terapèutica (AAT) com a terapeuta de DMT. Els resultats obtinguts, l’acceptació i valoració tant per part dels usuaris com de l’equip terapèutic, m’animen a continuar experimentant i compartint coneixements.
Aquest text és una reflexió sobre les eines de treball i les virtuts de la Dansa Moviment Teràpia (DMT), i està escrit per la dansa moviment terapeuta especialista d’AAT, Meritxell Farrés, que des del 2009 és l’encarregada de les sessions de DMT al Centre de Dia de dones de l’Hospitalet de Llobregat i a la Comunitat Terapèutica d’Igualada.