A l’Associació d’Acollida i Acció Terapèutica (AAT) tenim el privilegi d’acompanyar persones que decideixen trencar amb l’addicció i començar de nou. La història de la Cristina és un testimoni de força, honestedat i esperança que avui volem compartir.
Tot va començar amb petits avisos. Les seves amigues li repetien sovint que bevia massa, però ella ho relativitzava. “És una línia molt fina,” explica, “i de cop passes a consums diaris.” El que semblava una fase puntual es va convertir en una rutina difícil de trencar. Tot i diversos intents per controlar-ho sola —incloent-hi una etapa de seguiment a un CAS—, les recaigudes es repetien. “Quan has passat segons quina línia, és impossible fer-ho sola.”
Les conseqüencies de l’addicció arriben a l’àmbit personal i també laboral
L’addicció no només va afectar la seva salut, sinó també totes les esferes de la seva vida: la van acomiadar de dues feines, les discussions familiars eren constants, i amb les amistats, per molt bones que fossin, la relació es va tensar. “Tu no ets tu,” resumeix. “Tens un altre caràcter.” El detonant definitiu va ser un accident de trànsit greu. Va continuar bevent fins que un dia, mirant enrere i endavant, va entendre que era el moment de triar: o feia un canvi real, o la seva vida quedaria atrapada en aquell bucle. Va optar per la vida.
El seu pas pel centre terapèutic va ser intens, però també transformador. Va entrar sabent que no tindria accés al mòbil, que caldria seguir normes estrictes, però això no la va espantar. “Sabia a què venia i em vaig sentir molt acompanyada. A pesar dels moments durs, tinc molt bons records.”
L’acompanyament dels professionals d’AAT va ser clau en el procés. “Els terapeutes són increïbles. La paciència, com es bolquen… Et fan sentir que no estàs sola.” Cristina destaca també el valor de sentir-se compresa i escoltada, sense judicis.
Quan li preguntem què diria a algú que es troba on ella estava abans d’entrar a teràpia, ho té clar: “Sortir-se’n és possible, però cal voler-ho. Hi ha vida més enllà de les addiccions. De fet, és la vida. Durant el consum no hi ha res, vius en una bombolla. Avui sé que em vaig perdre molt, però també sé que ho he recuperat.”
No us perdeu l’entrevista sencera en el vídeo enllaçat. Recupereu-la quan vulgueu al nostre canal de YouTube.
Per què és important per a l’AAT formar part de l’EFTC?